Qui som?

Àmbit d'actuació i territori

Municipis on està present el Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià:
Baix Ebre: L’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, L’Ametlla de Mar, L’Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, El Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta.
Montsià:  Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, La Sénia i Ulldecona
El Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià actua per tant, a les comarques més meridionals de Catalunya, a les Terres de l’Ebre; amb una posició privilegiada com a cruïlla de pas entre Catalunya, València i Aragó i entre dos eixos molt dinàmics: el corredor de l’Ebre i l’eix del Mediterrani.
En termes paisatgístics, el territori compta amb diferents àrees diferenciades. Les serres, entre les que destaquen el Port, la serra del Montsià i Cardó; les planes d’interior i litoral; i finalment, la ribera i el Delta, configurats per un dels elements més característic de les dues comarques, el riu Ebre, que ha tingut un paper decidiu en la configuració econòmica i humana de les dues comarques. Aquest paisatge ha estat reconegut recentment com a Reserva de la Biosfera, juntament amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, i es troba protegit amb diferents figures, les de més rellevància: el Parc Natural del Delta i el Parc Natural dels Ports.   
El territori es caracteritza també per diferències demogràfiques, sobretot entre les zones d’interior, particularment les més muntanyoses, amb nuclis més petits i menys poblades, i les de plana i litoral, més denses i on es concentra bona part de l’activitat econòmica i productiva, i els eixos de comunicació. 
En l’economia d’aquestes comarques destaca el sector primari, especialment el cultiu d’arròs al Delta; els conreus de secà a l’interior, amb un predomini de l’olivera; i els de regadiu, on destaquen els cítrics i l’horta. L’activitat pesquera és també molt rellevant; així com la indústria, força diversificada, amb subsectors com l’alimentari, el de materials de construcció, el químic i el del moble. Finalment, té un paper destacat el sector dels serveis i el turisme, particularment desenvolupat al litoral, però també amb un gran potencial a les zones més muntanyoses i al Delta. 

L'estratègia

L’estratègia que es proposa des del Consorci es fonamenta en un seguit de línies estratègiques que tenen com a fonament el desenvolupament socioeconòmic del territori a partir d’un model econòmic i social innovador basat en el coneixement, la cohesió social i l’equilibri territorial. Aquest model ha de generar valor afegit i assegurar la distribució dels recursos amb la finalitat d’assolir un nivell elevat de progrés econòmic i de qualitat de vida sota premisses com el respecte al medi ambient; l’ecologisme, la sostenibilitat, l’educació, la cultura, la convivència, la solidaritat, l’equitat social, i la igualtat d’oportunitats i servei a les persones.
D’aquesta manera, i per impulsar aquest model de territori, es planteja un pla d’actuació amb sis línies estratègiques. En primer lloc, el Consorci vol contribuir decididament a impulsar la Reserva de la Biosfera com a instrument de desenvolupament rural. En segon lloc, es vol fomentar la cohesió social mitjançant la promoció de l’ocupació i el talent; la professionalització del capital humà a través de la formació i la innovació; la millora de l’àmbit social de les organitzacions; l’impuls a l’emprenedoria; i la inserció laboral. En un altre sentit, es vol treballar per conservar el patrimoni natural, cultural i gastronòmic i la seva posada en valor com a motor econòmic. Una quarta línia serà el foment dels sectors estratègics i de la innovació, particularment en l’àmbit agroalimentari, el turístic, i altres sectors estratègics que generin dinamisme econòmic i nous nínxols de negoci. De forma específica, es proposa la millora de la gestió econòmica en les empreses d’aquests sectors; la promoció de la innovació en els sistemes de treball, a nivell tecnològic, d’imatge corporativa, comunicació, màrqueting i TIC i, finalment, la millora de la formació i la transferència tecnològica i de coneixement. El cinquè punt és el de l’impuls a la sostenibilitat ambiental amb el foment de l’economia verda. Aquí s’hi inclou el foment de l’eficiència energètica; la reducció de la petjada de carboni; la millora de la gestió dels recursos naturals; la reducció dels impactes ambientals; la reutilització dels recursos naturals per a la creació d’energia; i la cerca d’aplicacions d’energies alternatives. Finalment, com a sisena i última línia, el Consorci vol impulsar la cooperació i la cohesió territorial a partir de la col·laboració entre entitats del territori i fora d’aquest; que treballin en l’àmbit de la dinamització i la creació d’una xarxa de treball, i que apostin, per un desenvolupament equilibrat del territori.

Interessos de cooperació

  • Àmbit de l’emprenedoria, ocupació i gestió empresarial sostenible i treball cooperatiu i de coworking.
  • Promoció de productes agroalimentaris locals de qualitat, amb incidència en els sectors de l’arròs, l’oli, els cítrics i la garrofa
  • Retenció de talent i inserció laboral de joves
  • Recuperació del patrimoni cultural i immaterial
  • Estalvi energètic i energies renovables, especialment biomassa
  • Turisme sostenible en espais protegits i turisme esportiu
  • Cooperació amb altres Reserves de la Biosfera com a eina per al desenvolupament transversal del territori

Organismes membres del Consorci